News

Interview with Iana Himnia

Michele — Mon, 19 May 2008 13:19:44 +0200

long body text of story

Explica'ns una mica sobre tu, Qui ets? D'on ets?

Aviam, es podria dir que sóc catalana per haver nascut a Barcelona, encara que la veritat és que mai he notat res estrany dins meu… Jajaja… No, de debò, mai m'he sentit molt d'aquí i encara que estimo amb bogeria la ciutat que m'ha criat, els meus passos sempre m'han dut a terres estrangeres; sobretot professionalment. Això és aplicable tant en l’ámbit artístic (dj) com en el professional o acadèmic (publicitat/direcció d'art). Sempre he punxat molt més fora d'aquí o a l'estranger, i per això, recordo amb nostàlgia les meves peripècies professionals en terres americanes al comparar-les amb les que he viscut aquí, a Barcelona. No ho sé, potser el millor encara està per arribar, en quant a la instància jo i la meva ciutat…

Ser…doncs no ho sé, crec que sóc un projecte de tot, de gestora i d'artista, d'empresa i d'humanitat, de cervell i de cor, d’anarquía i de disciplina, de raó i de bogeria, de paciència i de mala llet, de nena i de dona, de noia i de noi… Però en qualsevol dels cassos i de moment, em definiria a mi mateixa amb el prefix “projecte de”.

Quin tipus de música t'encanta?

La música clàssica. No sé què em passa quan l'escolto. En general em succeix amb gairebé totes les variants (excepte les peces més estridents), em quedo com un gat hipnotitzat, com quan mires el foc de la xemeneia o la flama d'una vela; no sé si m'explico... No fa gaire que em passa de forma tan descarada; encantar-me sempre m'ha encantat, però sembla que ara la sento més, em duu a un altre esglaó… Suposo que amb els anys, s'haurà anat encaixant tot allò que vaig aprendre en els meus orígens musicals i ara sóc capaç d’entendre aquesta música des d'una perspectiva més completa. Com quan et tornes a llegir un llibre o a veure una peli al cap d'uns anys i li trobes un munt de matisos que abans se't havien escapat.

Què t'inspirava quan tenies 15 anys?

Intentare fer memòria però em costa molt situar la meva joventut o infància en el temps. La vaig passar, en la seva majoria, immersa en una bombolla que no em permetia retenir gaires records. Mmmm… Vejam, ara mateix em ve al cap un sol record d’aquesta època. Vaig enxampar de la prestatgeria del meu pare un llibre anomenat Cosmos, de Carl Sagan, i m’hi vaig quedar absorbida un munt de temps. Hi havia parts molt obtuses però vaig capficar-me molt per tal d’entendre-les; aquest llibre em va fascinar. O sigui, ja pots imaginar-te la de temps que em va durar la història. Com per a entendre'l tot!… jajaja...

I ara, quines coses t'inspiren?

Pensar en la nova etapa artística que estic vivint, que tot i que és més a porta tancada que una altra cosa de moment, em té inspiradísima. I és que per fi he donat el pas d'actuar en viu, amb hardware i demés; tocant la meva pròpia música. De moment amb un company d'estudi que m'ha obert una porta inesperada al format live, comunament conegut. Vaja, que estic com amb una joguina nova (parlant de la inspiració com a motor de la iniciativa artística).

Què té Barcelona d'especial per als Dj’s?

Que se celebra el festival d'electrònica, crec, més important del món (el Sónar) i no sé si és per això, per Gaudí, per les Olimpíades o perquè, però quan vas a punxar a d’altres ciutats icona de la cultura actual com són Berlín o Nova York et fan poc menys que lloances. Es dóna aquesta retroalimentació estranya que si ets un dj de Berlín i véns a Barna ets super cool i al revés. És com “una nacionalitat” guay o una bona carta de presentació mundial per al dj.

Què és el que li falta a Barcelona a la nit?

Més espais de música en directe, jazz, jam sesions in situ i amb actuacions en viu i en directe en general, amb un producte artístic més orgànic que fins i tot sent del gènere cutre impliqui una part de performance, un acting, interactuació amb el públic, o una posada en escena per part del músic o artista. Encara que pensant’ho bé, això és com dir que fa falta una televisió millor, menys anuncis, etc...quan en realitat, el problema és tota la gent que la segueix veient, i que s’ho empassa gairebé tot. En aquest cas, aniria una mica més enllà i diria que potser, en primer lloc, els promotors o amos dels clubs haurien d'apostar per aquest tipus de contingut, de show, d'un format directe que prevalgués per sobre de tot i que alhora deixessin el criteri artístic de les sales en mans dels professionals d'aquesta àrea. De forma més general i potser més utòpica, haurien de valorar un xic més la tasca del músic/artista/dj i ni per casualitat haurien d’accedir a la gratuïtat d'aquest servei pel qual sí que s’ha d'exigir, no només coneixement musical sinó psicologia i tècniques d'empatia i persuasió que segons el meu criteri s'acosten al chamanisme. Haurien de pensar que en qualsevol cas, es parteix d'una determinada qualificació prèvia que ha de ser justament retribuïda.

Comenta'ns una mica sobre els teus inicis.

Als 6 anys solfeig, audicions de música clàssica, coral, guitarra moderna i clàssica. Després com a públic ballarí, hedonista i d'oïda analítica musical de les discoteques del món i de cop i volta, salt darrere de la cabina sense preparació prèvia, com un impuls intuïtiu. Vivència en solitari de dures sessions techno a casa durant l'època d'estudiant i posterior croada eivissenca que va resultar ser el que podria donar nom al meu somni americà en materia musical. Des de llavors i degut a la ràpida progressió de la situació, decisió de dedicar-me a punxar professionalment, almenys a part time.

Defineix els elements que composen actualment les teves sessions.

Depèn molt de la situació, però com a gènere, el que gaudeixo amb més joia aniria des del house fins al techno matisat amb notetes minimal i electro. I com a ingredients abstractes, intenció, energia, eclectisme, contundència, duresa, romanticisme, emotivitat, revelació, agressivitat, subtilesa… Com sempre en mi, gairebé tots els extrems.

Què et trenca quan punxes?

Depèn molt del moment, però el que em trenca conceptualment és no saber ni el com ni amb què connectar amb el públic i causar una reacció explícita en ell; no m’atur-ho fins a aconseguir-ho. Es a dir, que no se’n vagi ningú a casa sense que almenys, un 80% dels assistents s'hagin desinhibit.

Si haguessis de punxar aquesta nit, quina música punxaries?

Deep house, house antic, americà a 120 bpm

Quin altres Dj’s / artistes admires?

Damian Lazarus (és un concert als plats) i Luciano (mai et donarà el que esperes, juga molt amb el factor sorpresa que per a mi és fonamental)

Què és DJ’s Contra La Fam, i quan va començar?

Es pot dir que inicialment i com a dj professional ficada en el fosc món de l'electrònica, em semblava increïble que no hi hagués una sola iniciativa a Europa que unís de la mà aquest gènere musical amb un objectiu social. I així va ser com es van donar una sèrie de trobades, puntades, ajustaments i coincidències que van fer possible muntar un equip humà; primer d'artistes i posteriorment de gestors socials per a realitzar alguna cosa així a Barcelona, fins a convertir-se no només en un festival de música electrònica amb objectius benèfics sinó en una ONL (més comunament conegudes com ONG’s). És a dir, una organització sense ànim de lucre que persegueix la normalització cultural i tecnològica amb projectes com PACAS (Programa d'Activitats Culturals d'Acció Social, que són tallers de dj’s, producció de so, vídeo, fotografia, etc.. per als col·lectius que més difícil ho tenen) així com l'ajuda econòmica directa dels sectors més desfavorits en ciutats desenvolupades, amb una marcada intencionalitat de transformació i conscienciació social.

Si haguessis de triar un súper-poder, quin seria?

Immortalitat (encara que mai estic del tot convençuda pel drama que seria sobreviure a tots, pel que renyeix amb el de volar)

En una sola frase, com veus el futur de la música?

És un misteri per a mi i mira que li dono voltes… Però igual seria alguna cosa així: Vivim temps semblants als previs al rock. Sembla com si alguna cosa estès a punt de néixer però, de moment, ningú sap el que és. (Encara que en aquesta opinió igual estic infectada per la recerca constant que implica la pròpia creació…)

City

Barcelona

Entrevista amb Rigo Pex

Michele — Fri, 28 Mar 2008 15:24:12 +0100

long body text of story

CC: Qui ets?
Rigo: Sóc en Rigo Pex, però em podeu dir Rico Sex si això us fa gràcia...en plan nenet atontolinat!

CC: D'on ets?
Rigo: Vaig créixer a Guatemala, escalant volcans i evadint mines personals, però fa anys que vaig sortir d’allà i he viscut en 5 països per temporades.

CC: Què és Meneo?
Rigo: Un directe audiovisual i performátic compost per un espasme pixelat projectat per vj Entter i un blip sonor que elaboro jo mateix.

CC: El gènere de la teva música té nom?
Rigo: L’anomeno microtón, perquè segons Entter té el típic ritme de “tonyina-amb-pa, tonyina-amb-pa” del reggaetón llatí però amb melodies 8bit o chiptune, que és la música feta amb ordinadors antics de baixa fidelitat, rotllo Commodore64, Amiga, Gameboys, etc.

CC: Explica'ns el concepte que s'amaga en els vostres concerts / esdeveniments per favor.
Rigo: Bàsicament volem que la penya suï la cansalada de tant ballar, però com ens agrada l'art conceptual doncs vaig a tirar el rotllo: MENEO investiga conceptes artístics que impliquen la sorpresa, els accidents, els errors i les coincidències com a mode d'alterar les dinàmiques del performance creatiu. MENEO juga amb l'impredictible com a mètode de desorientació conscient per a recrear una independència assertiva e immunització social davant el desig creixent de control i de seguretat en el públic i en les seves institucions.

CC: Defineix els elements que composen actualment les teves cançons.
Rigo: Definitivament hi ha una càrrega sexual en les cançons i més encara quan ens despullem en directe; però ho hem deixat de fer perquè el públic apreciï més l'art que a l'artista. Tècnicament uso una gameboy classic amb el programari LSDJ per a les melodies, un vocoder per a la meva veu i un keytar Ax-7 per a controlar per midi les bases que disparo en el Ableton Live. Entter usa la seva pròpia aplicació de visuals que ha estat l'enveja en els millors festivals de vj’s .

CC: Què t'inspirava quan tenies 15 anys?
Rigo: La idea d'anar-me’n de casa per a viatjar i escoltar més tipus i formes de música.

CC: I ara, quines coses t'inspiren?
Rigo: La idea d'expressar el groove que tinc dins del meu cap amb les coses que m'envolten.

CC: Quins altres artistes admires?
Rigo: M'agrada Jeff Koons per la seva mirada irònica de la quotidianitat, Mike Patton per no encaixar-se en un estil musical o vocal i a Spencer Tunick per revelar-nos aquesta efervescència natural del nu massiu.

CC: En una sola frase, com veus el futur de la música?
Rigo: I killed guitars.

CC: Estàs interessat en col·laborar amb altres artistes?
Rigo: Ara mateix estic realitzant la música per a un vídeo clip de Space Invaders, el tagger que fa mosaics per diferents ciutats. Fa un parell de mesos també vaig assistir a la expo del vídeo artista francès Thomas Reydellet, a qui vaig compondre el so d'una sèrie de performances. No és el mateix fer música per a un directe que per a una pantalla o un ambient, això em permet explorar-me en altres gèneres i em relaxa.

CC: Estàs treballant en nous temes?
Rigo: Vaig Estar enamorat aquests últims mesos, i sent jo un ésser pasional, no podia enfocar-me en la música. Però ho he deixat i crec que en 2 setmanes acabaré el meu 1er àlbum de 100% gameboy per a un dels segells més antics de chiptune.

CC: Què opines sobre Barcelona?
Rigo: És una ciutat de passada, amb bona part de turisme sexual i poca indústria cultural, cosa que fa que les ments creatives siguin receloses entre elles, encara que sempre hi ha excepcions i mola cantitat!

CC: Si haguessis de triar un súper-poder, com seria?
Rigo: L'eternitat, perquè pateixo mal de cor i el temps ho cura tot!

CC: Pròxim concert de Meneo: dissabte, 5 d'abril, a partir de les 22h: AdriAntic, Via Trajana 11, Metro: La Pau

Gràcies germà!

Foto d'Oriol Gassó
Traduït per Anna Pérez Morera.

http://www.myspace.com/meneo

City

Barcelona

Kosmos és...el passat, el present i el futur.

Michele — Mon, 25 Feb 2008 15:47:57 +0100

long body text of story

DJ Kosmos és el tipus d'home nascut per a concedir entrevistes. Per què? Perquè és apassionat, mai respon vagament a les preguntes, i perquè d'ell desborden idees, opinions i arguments. És precisament la seva actitud i la seva personalitat les que el converteixen en un dels DJs més treballadors i prolífics de la història de clubs nacionals. Des del primer dia Kosmos ha utilitzat la seva intuïció. Si ho sentia, no dubtava en lliurar-ho al seu públic, sense preocupar-se per si agradava o per si seguia les regles de la modernitat. Per això, ha aconseguit treure un excel·lent a l’examen del temps, evolucionar, i seguir punxant.

Kosmos va iniciar la seva carrera deixant enrere el seu país. De jove va abandonar Barcelona i es va instal·lar a Londres a finals de la dècada dels 80, just quan el Acid House va interferir de forma brutal. Carregat d'una música molt eclèctica, b-boy, break-beat, amb un toc de debilitat pel punk, i sobretot molta estima cap als Beastie Boys; va sentir una connexió instantània amb la cultura de clubs i amb el moviment londinenc del moment. Anys després, després d'haver inundat de suor les pistes de ball i gaudit de llargues i estel·lars nits de frenesí, va tornar a Barcelona amb una única idea gravada al cervell: punxar, punxar i punxar.

Quan va tornar a Barcelona al 1991, el va seduir especialment el sentiment fosc que transmetia l'estil House que arribava des de Detroit i els EUA. Va protagonitzar la seva primera sessió de DJ en un club gai anomenat Veneo. En aquell moment, l'escenari gai estava obert als nous sons progressius. En aquest escenari, no era gens fàcil guanyar-se un espai com a Dj, i tal com diu Kosmos: “o estàs dintre o estàs fora”. Per sort per a ell, va passar la primera prova de foc, i el públic l’adorava. Durant els pròxims anys, es va convertir en el DJ més aclamat del panorama underground gai local, i mentre que altres clubs seguien embussats en l'antic clàssic techno, ell punxava a l'estil de Detroit, amb barreges dels gustos de Carl Craig i Derrick Maig

Kosmos es va establir per sí mateix i va ser un dels pioners DJs que va punxar aquest peculiar i singular estil de techno, house i minimal, a nivell local. No obstant, volia mantenir la seva solidesa a través d'una música ballable, amb la qual la gent pogués sacsejar-se, i que no estiguessin totalment absorbits pel món de la matemàtica super minimal…. Va treballar molt de prop amb Sonar, i va viatjar per tot el món, L.A, Moscou, on fos.

I, què passa amb ell ara? Des d'una perspectiva externa, un DJ que ha estat a la cúspide de l'escena musical durant molt temps, tendeix sovint a caure en l'oblit; només per la raó que un no canvia. Però en el cas de Kosmos, no existeix dit problema. On està ara? Bueno, de fet, està immers en la primera fase creativa del seu propi gènere; que, encertadament, ha anomenat “techno crunk”.

En la seva essència, creu que està preparat per a barrejar el so més brut amb el retorn del groove alhora. Quins són els ingredients que l’estan inspirant ara, després d'un llarg període de tech house i minimal a Espanya? Encara estima el techno-house, però durant els últims sis mesos s'ha dedicat a la fusió del hip hop old school, italo disc, reggaeton (només una mica), 80's electro…. Crec que podríem dir que està utilitzant tota la seva experiència vital, posant-la dins una trituradora de carn, i creant així una nova barreja amb un gust intens e innovador.

On pots escoltar aquest nou gènere? Kosmos, juntament amb Ginebra, la seva Bonnie particular i fidel còmplice del crim i dels negocis, estan engegant un nou segell, Tracy Recordings. Junts, donen nom a Lords of Tracy. Tot això inspirat en la famosa actriu porno dels 80, Tracy Lords. Perquè Tracy Lords? Perquè sota la mirada de Kosmos, ella representa l'últim símbol de la rebel·lió. En els anys 80 va sacsejar el món, donant llum a 100’s de pel·lícules porno abans de complir els 18 anys. Aquesta rossa de pot, tonteta com una sabatot, pràcticament va inventar un nou look, el submón del mal gust.

I aquesta essència de l'avantguarda dels vuitanta és exactament l'estil que Kosmos i Ginebra estan projectant per a Tracy Recordings. No estan gravant discos, sinó MP3’s lletjos, bruts i ràpids. L'objectiu és promocionar talent fresc, assumint riscos, i deixant a la gent sorpresa; volen impactar i alhora disgustar, un còctel explosiu incapaç de deixar al seu públic indiferent, un camí lliure cap a la creativitat. Ginebra és la mà dreta de Kosmos, el seu cap, el seu millor amic, el seu pitjor enemic, és una veritable instigadora, i la que aconsegueix que la festa no pari mai. Ella és una celebritat de la vida nocturna, DJ, promotora, a la qual esperem entrevistar pròximament!

Kosmos i Ginebra tenen serioses intencions d'atemptar contra el nostre panorama musical i bombardejar-nos amb un munt de watts de sons innovadors. Així que, feu-vos un racó a l'agenda per a formar part de super festes que tenen preparades i per a regalar-vos les oïdes amb una merda increïblement fresca i nova. Tot això sense la mateixa chusmilla de sempre, la que tots coneixem, que encara sospira per l’old euro-techno.

Una festa setmanal secreta començarà molt aviat, però mentre tant, la seva festa "Boombox", que organitzen amb GeeJ de www.icanteachyouhowtodoit.com és un bon indicador per a començar a fer bebetes amb el que està per venir. Tenim alguns detalls de les últimes festes. Per exemple, a l'últim Boombox, ens vam trobar a Ginebra al lavabo mantenint converses llargues i molt profundes amb els dos gais més macots de la festa mentre que Meneo i els seus amics (els que van tocar en viu durant la festa) es van passar la meitat de la nit pul·lulant en pilotes per allà...noies joves van passar les seves calces humides a Kosmos, després de la seva set, per a mostrar-li el seu càlid "agraïment". És hedonisme pur, afortunadament embolicat d'un bon sentit de l'humor, estil, diversió, i d’altes dosis de bon rotllo. Sens dubte, ara per ara, és una de les millors festes de Barcelona. I Kosmos i Ginebra són els que estan al capdavant.

Per Wendy.
Traduït per Anna Pérez Morera.

http://www.myspace.com/djkosmos

http://www.myspace.com/tracyrecordings

City

Barcelona